Pestalozzi Avui: Finlàndia i l’Ensenyament de l’Euskera. doi 10.20420/ElGuiniguada.2017.134

Autores/as

Palabras clave:

Pestalozzi, Finlàndia, euskera, diversitat sexual, educació inclusiva

Resumen

La filosofia del pedagog suís Pestalozzi es veuen actualitzades avui en les pràctiques educatives de Finlàndia. Aquest país nòrdic promou, entre d’altres mesures, una educació inclusiva basada en la cooperació, la experimentació i la interacció amb la natura. Un dels aspectes que més necessita la seva inclusió social són els models de famílies no tradicionals. Parlem de famílies que representen la diversitat sexual de la nostra societat, tal com famílies de pares homosexuals i famílies monoparentals. La nostra proposta intenta obrir els ulls dels alumnes de primària del País Basc, parlants nadius de l’euskera o immigrants amb una altra llengüa nativa, respecte a aquest tema. Ho fem amb el conte Iris eta Lila, i una proposta d’activitats adaptables a les necessitats específiques del contexte d’ensenyament.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

José Antonio Jódar Sánchez, State University of New York at Buffalo

José Antonio Jódar Sánchez empezó reciente su doctorado en la State University of New York at Buffalo. Anteriormente estudió en la Universitat de Barcelona, y en la San José State University como becario Fulbright. Sus intereses se encuentran en la interacción semántico-sintáctica, especialmente en teorías cognitivas sobre la metonimia, la gramática y la lingüística tipológica. Así mismo sigue con especial atención el desarrollo de la enseñanza del español como lengua extranjera, sobre todo desde una perspectiva cognitiva.

Citas

Biblarz, T. J., Carroll, M, i Burke, N. (2014). “Same-sex Families”. En J. Treas, J. Scott, i M. Richards (eds.) The Wiley-Blackwell Companion to the Sociology of Families (pp. 109-131). Malden, MA: Wiley.

Carabaña, J. (2015). La Inutilidad del Informe PISA. Madrid: Catarata.

Gómez, A. (2016). La Crisis Tranquila. Disponible en http://www.rtve.es/television/20160301/crisis-tranquila/1310921.shtml.

Johannesson, I., Lindblad, S. i Simola, H. (2002). An Inevitable Progress? Educational Restructuring in Finland, Iceland, and Sweden at the Turn of the Millenium. Scandinavian Journal of Educational Research, 46(3), 325-339. DOI: 10.1080/0031383022000005706.

Opetushallitus. (n.d.). Kasvatus, Koulutus ja Tutkinnot. Disponible a http://www.oph.fi/koulutus_ja_tutkinnot.

Organization for Economic Co-operation and Development. (2014). PISA 2012 Results in Focus: What 15-year-olds Know and What they can Do with What they Know. Disponible a https://www.oecd.org/pisa/keyfindings/pisa-2012-results-overview.pdf.

Popkewitz, T. S. (2011). PISA: Numbers, Standarizing Conduct, and the Alchemy of School Subjects. En M. A. Pereyra, H. H. Kottoff i R. Cowen (eds.) PISA under Examination: Changing Knowledge, Changing Tests, and Changing Schools (pp. 31-46). Rotterdam: Sense Publishers.

Tröhler, D. (2013). Pestalozzi and the Educationalization of the World. New York: Palgrave. DOI: 10.1057/9781137346858.

Descargas

Publicado

2017-05-30

Cómo citar

Jódar Sánchez, J. A. (2017). Pestalozzi Avui: Finlàndia i l’Ensenyament de l’Euskera. doi 10.20420/ElGuiniguada.2017.134. El G U I N I G U a D a, (26), 26–33. Recuperado a partir de https://ojsspdc.ulpgc.es/ojs/index.php/ElGuiniguada/article/view/717

Número

Sección

A modo de monográfico/About a subject of interest, S1